Relatoria a càrrec de l'Analista de l'IIGOV, Oliver Klein-Bosquet (Barcelona, 25 i 26de Gener del 2002)
Índex:
0. Nota Metodològica
I. Introducció a les Jornades, a càrrec d’Oliver Klein-Bosquet
II. Inauguració, a càrrec de Joan Rangel (Secretari d’Organització i Finances del PSC)
III. Presentació, a càrrec de Maria Lluïsa Ferré (Secretària Adjunta a Cooperació del PSC)
IV. Taula 1: Pau i Governabilitat, condicions bàsiques per al desenvolupament humà
Moderador: Àlex Masllorens (Diputat al Parlament de Catalunya)
Primer Ponent: Isidre Moles (Senador)
Segon Ponent: Rafael Grasa (Professor de Relacions Internacionals)
Conclusions
V. Taula 2: Relació entre el món socialista i els moviments socials transnacionals
Moderador: Jordi Pedret (Diputat al Congrés)
Primer Ponent: Raimon Obiols (Diputat al Parlament Europeu)
Segon Ponent: Alfons Sancho (President de la Federació d’ONGD de Catalunya)
Conclusions
VI. Taula 3: Una nova economia mundial, condició bàsica per a la cooperació al desenvolupament
Moderadora: Francesca Martín (Diputada al Congrés)
Primer Ponent: Antoni Castells (Secretari d’Economia del PSC)
Segon Ponent: José Antonio Alonso (Catedràtic d’Economia Aplicada)
Conclusions
VII. Taula 4: El paper dels mitjans de comunicació en la cooperació al desenvolupament humà
Moderadora: Rosa Maria Puigserra (Secretària de Comunicació d’UGT a Catalunya)
Primer Ponent: Miquel Iceta (Portaveu Adjunt del Grup Parlamentari Socialistes-CpC)
Segon Ponent: Josep Antoni Sorolla (Director Adjunt de El Periódico de Catalunya)
Conclusions
VIII. Cloenda
Josep Montilla (Primer Secretari del PSC)
Lídia Santos (Secretària d’Immigració i Cooperació del PSC)
IX. Conclusions, a càrrec d’Oliver Klein-Bosquet
X. Annex
0. Nota Metodològica
El que s’ha procurat fer en aquesta publicació ha estat presentar a l’opinió pública en general els treballs i les conclusions de les Primeres Jornades de Cooperació al Desenvolupament, organitzades pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), els dies 25 i 26 de gener de 2002.
En primer lloc, en la fase preparatòria de les Jornades, es va invitar als ponents a escriure uns documents relacionats amb les seves intervencions. Dels quatre blocs temàtics, organitzats durant les Jornades en taules de dos ponents i un moderador, en l’apartat de l’annex reproduïm un document per bloc. Així en Rafael Grasa escriu sobre les ONGD; en Raimon Obiols, sobre el nou paper a jugar per la Unió Europea; en José Antonio Alonso, sobre les noves direccions a prendre per la política d’ajut al desenvolupament; i, finalment, en Josep Antoni Sorolla, sobre les relacions entre mitjans de comunicació i cooperació.
Aquests documents varen ser repartits entre els assistents a les Jornades i varen servir per inspirar i orientar el debat de les taules temàtiques. En la primera taula sobre “pau i governabilitat” varen participar l’Àlex Masllorens, com a moderador, i l’Isidre Molas i en Rafael Grasa, com a ponents. A la segona taula sobre “nous moviments socials transnacionals” va moderar en Jordi Pedret, i en Raimon Obiols i l’Alfons Sancho, varen participar com a ponents. A la tercer taula sobre “economia mundial”, la Francesca Martín, com a moderadora, i l’Antoni Castells i el José Antonio Alonso, com a ponents. Finalment, a la quarta taula sobre els “mitjans de comunicació”, varen participar la Rosa Maria Puigserra com a moderadora, i en Miquel Iceta i en Josep Antoni Sorolla com a ponents.
A part de les ponències, la publicació en qüestió, inclou la presentació de cada taula que varen realitzar els seus moderadors, així com les paraules d’obertura i de clausura pronunciades per Joan Rangel i Maria Lluïsa Ferré, i Josep Montilla i Lídia Santos, respectivament.
Les conclusions de cada bloc són extretes pel relator a partir de les intervencions dels ponents així com a partir de les posteriors preguntes i respostes produïdes durant el debat obert a tots els participants. Aquestes conclusions s’han intentat adaptar al bloc temàtic que a cada taula s’havia assignat. Finalment, les conclusions globals de les Jornades representen el resum de totes les intervencions realitzades durant els dies 25 i 26 de gener.
Els principis que han inspirat aquest treball de relatoria, un any després de què s’organitzessin les Jornades, han estat els de resumir, sense perdre el sentit de tot el dit durant les Jornades, i, ordenar, de forma que a cada bloc i intervenció es donés la mateixa importància. Sens dubte aquest treball representa un material fonamental per a qualsevol persona del PSC i de fora que es preocupi per l’estat actual de la cooperació al desenvolupament. Esperem que sigui del gust de tots.
I. Introducció
El PSC es sent fermament compromès amb la construcció d’un món més just, governat sobre els principis del respecte als drets humans i els valors democràtics.
La cooperació al desenvolupament necessita un canvi profund de les actuals estructures polítiques i econòmiques internacionals, que li permetin treballar eficaçment en el seu objectiu de lluita contra la pobresa.
Volem reflexionar conjuntament i teixir complicitats amb els diferents sectors de la societat catalana, especialment les ONGD i els moviments socials per tal d’aportar iniciatives que contribueixin a potenciar nous escenaris polítics, econòmics i socials capaços de respondre als nous reptes de governabilitat d’un món globalitzat i d’una societat que reclama un desenvolupament humà, just i sostenible.
Aquest va ser l’objectiu principal de les Primeres Jornades de Cooperació al Desenvolupament que el PSC va organitzar a Barcelona els dies 25 i 26 de gener de 2002, conclusions de les quals us invitem a llegir a continuació.
II. Inauguració de les Jornades, a càrrec de Joan Rangel,
Secretari d’Organització i Finances del PSC
La cooperació al desenvolupament exigeix sobretot una implicació personal. La cooperació al desenvolupament, és, d’altra banda, innata al pensament i a la ideologia socialista. La meva relació personal amb la Índia, arran de tenir dues filles nascudes en aquest país i la meva col.laboració amb la Fundació Vicenç Ferrer, m’ha ensenyat moltes coses a la vida. No cal dir que la injustícia del repartiment de la riquesa en el món és el gran problema actual de la humanitat. Aquest mal repartiment no ens és tan llunyà com a vegades podem creure, ja que si llegim l’Informe de la Pobresa a Catalunya de la Fundació Un Sòl Món, de la Caixa Catalunya, la pobresa també la tenim a la vora de casa.
El nostre partit, el PSC, ha desenvolupament una tasca molt important relacionada amb la cooperació, sobretot des de els Ajuntaments i la Diputació de Barcelona. Aquesta tasca sempre ha estat depenent de la premissa d’arribar progressivament al 0’7% del pressupost destinat a cooperació amb els països menys desenvolupats. En l’actualitat hem de posar èmfasi en què la globalització no ha de ser només econòmica, i que des del món de la política tenim molta responsabilitat a l’hora de donar-li un bon rumb. Com diu el Prof. Castells la nostra era està marcada per la nostra transformació en una societat dominada per la informació, i aquesta revolució tecnològica que s’està vivint també l’hem d’utilitzar en la direcció d’obtenir beneficis en l’àmbit de la cooperació internacional. Els partits polítics han de construir eines d’acord amb els canvis que es produeixen a la societat. Evidentment cal llavors un canvi cultural i organitzatiu. És fonamental apropar la política al ciutadà i iniciar un diàleg permanent amb la societat civil. És d’aquesta manera, obrint el debat a l’opinió pública, que s’han construït i desenvolupat les 17 Propostes de Govern del nostre candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall.
La mateixa idea d’obrir el debat sobre la cooperació defineix l’esdeveniment d’aquestes Jornades de Cooperació al Desenvolupament organitzades pel PSC. L’Objectiu de rerafons del nostre partit és construir un programa de govern que toqui de peus a terra i per aquesta raó optem per propostes participatives. Joan Majó, assessor de la Unió Europea, ens diu que no només la nostra generació ha de resoldre el problema de l’accés i el coneixement de la xarxa virtual, sinó que hi ha dos altres temes, com són la nostra relació amb els avenços produïts en el camp de la biologia i les noves tecnologies relacionades amb l’energia, que ens demanen respostes a mig terme. Una altra prioritat igualment és que no hi hagi tanta gent al món que resti en situació de pobresa absoluta i relativa. Hem de fer una reflexió vers la nostra societat consumista que es contrària per definició a la lluita contra aquesta pobresa.
De ben segur que un acte com el d’avui, així com totes les Jornades que es puguin organitzar en el futur, ens ajudarà a construir un programa a favor d’una justícia més gran al món en què vivim.
III. Presentació de les Jornades, a càrrec de Maria Lluïsa Ferré,
Secretària Adjunta a Cooperació del PSC
Abans de tot, vull donar la benvinguda a tots els participants en aquestes Primeres Jornades de Cooperació organitzades pel PSC i agrair la intervenció del company Joan Rangel, el qual, com ell mateix ens ha explicat, té una relació personal amb el món de la cooperació, i la Índia, en particular.
Quan programàvem aquestes Jornades, no volíem centrar la reflexió en les qüestions més concretes i visibles de la cooperació al desenvolupament, com pot ser parlar dels programes i dels projectes, de la situació dels països del sud, de la involució de les polítiques de cooperació governamentals en general, i de la del nostres país en particular, de la cooperació regional, dels decepcionants indicadors econòmics i socials de reducció de la pobresa de les darreres dècades o de la cooperació descentralitzada, per esmentar alguns punts del debat actual sobre aquest tema.
Volíem sobretot situar l’atenció en els temes que creiem que són fonamentals per què la cooperació tingui èxit. Si em permeteu l’expressió col.loquial, “no volíem començar la casa per la teulada sinó que la volíem començar pels fonaments”, menys visibles però imprescindibles per a construir un edifici sòlid i estable. Evidentment, no donen els mateixos resultats les polítiques de cooperació en un marc de relacions internacionals favorable als seus objectius, que no pas en un altre marc lligat a interessos i lògiques que poc tenen a veure amb la lluita contra la pobresa al món. Avui ens volem interrogar, doncs, i buscar respostes, sobre qüestions que ens semblen cabdals per a la cooperació. Ho volem fer compartint la reflexió des d’una visió més política, de partit i institucional, amb altres visions que ens arriben del món dels experts, les ONGD i els mitjans de comunicació, amb el convenciment de què posar en comú les diferents realitats i sensibilitats ajudarà a madurar unes aportacions més riques.
En aquestes Primeres Jornades volem focalitzar la nostra atenció en quines són les condicions necessàries per què la cooperació al desenvolupament assoleixi el seu objectiu principal que ha de ser la reducció progressiva dels nivells de pobresa al món. És per això que hem organitzat quatre taules que tractaran diferents temes a partir dels interrogants que s’hi puguin plantejar.
A la Primera Taula, per exemple, en serà obligatori preguntar-nos si el complicat marc normatiu que regeix les relacions internacionals ajuden a acompanyar o dificultar les polítiques de cooperació al desenvolupament. També caldrà preguntar-se sobre quin és el nivell d’encert o fracàs de les polítiques de cooperació en l’actual context.
A la Segona Taula, ens haurem de preguntar sobre quin protagonisme jugaran els moviments socials emergents, anomenats massa lleugerament antiglobalització.
Quina relació haurem de construir amb aquests nous moviments i quins canals de comunicació haurem d’establir amb el moviment associatiu convencional i els diferents agents actius de la societat civil?
A la Tercera Taula pensarem en què es podrà fer per rebaixar l’alt nivell de frustració de tants milions de persones arreu del món, que ens alguns casos observen com els països rics del Nord planifiquen les polítiques de cooperació en el seu propi benefici. També ens haurem de preguntar sobre el paper que haurà d’assumir Europa si vol oferir un nou model de societat basat en el benestar, que a la vegada redueixi l’impacte del lideratge hegemònic, intervencionista i unilateralista dels Estats Units.
Per últim, a la darrera taula, ens haurem de preguntar sobre el paper que han de jugar els mitjans de comunicació, poderosos altaveus de tot allò que passa a la vida pública. Serà possible la seva implicació en un hipotètic pacte social per a la cooperació? Serà possible anteposar la pedagogia i la sensibilització en favor d’una societat solidària mundialitzada, a altres interessos d’implantació mediàtica i empresarial?
Per pensar sobre tot això i més, són avui i demà, amb nosaltres, una important representació del sector de la cooperació, de l’àmbit acadèmic, del món de la premsa escrita, dels responsables del partit i de càrrecs institucionals de les quatres cambres legislatives que ens representen (Parlament de Catalunya, Congrés, Senat i Parlament Europeu). Creiem que no és fàcil fer coincidir tantes veus qualificades al voltant d’un debat d’aquest tipus. A tots ells els hi dono les gràcies, així com a la resta de participants. Us desitjo a tots plegats unes bones Jornades!
No hay comentarios:
Publicar un comentario