IV. TAULA 1: Pau i Governabilitat, condicions bàsiques per al desenvolupament humà
Moderador: Àlex Masllorens, Diputat al Parlament de Catalunya
Tots estem d’acord en què hem de procurar un desenvolupament amb condicions dels països més pobres del món. La recent Llei de Cooperació al Desenvolupament, aprovada pel Parlament de Catalunya el passat desembre de 2001, incorpora el principi de coherència, més important del que pugui semblar a simple vista. Aquest principi de coherència en el futur pot evitar i combatre la doble moral utilitzada per alguns Estats a l’hora de realitzar la seva cooperació al desenvolupament. Un altre tema sobre el qual de ben segur avui parlarem aquí és el de la globalització. Qui mana aquesta globalització? Realment existeix una mancança en el nivell d’aplicació de la justícia internacional. Aquí a Catalunya, Pasqual Maragall, en el seu moment, va demanar que el Parlament organitzés una comissió mixta, formada per representants d’ONGD i polítics, al voltant dels moviments socials alternatius. Aquesta iniciativa es transformarà en una demanda escrita pels tres grups d’esquerra a l’oposició al Parlament de Catalunya. Aquestes són algunes mostres sobre el fet que alguna cosa s’està movent i s’ha de continuar movent en la nostra relació amb la cooperació. Esperem que les properes intervencions ens ajudin a donar un pas més endavant vers el convenciment que les condicions de pau i governabilitat són irrenunciables a l’hora d’anhelar un món més just.
Primer Ponent: Isidre Molas, Senador
Avui no parlaré directament de cooperació però el que sí faré es parlar de coses que hi són relacionades. L’objectiu meu seria el d’esbrinar com podria governar-se democràticament la globalització a partir d’enunciar algunes obvietats.
Primera obvietat: la globalització no arriba a tothom de la mateixa manera;
Segona obvietat: el procés de globalització altera l’ordre intern de la nostra societat, sobretot pel que respecta a l’organització i el creixement de les desigualtats en les relacions Nord-Sud;
Tercera obvietat: la globalització reforça els sentiments de pertinença a identitats particulars, sobretot en aquelles nacions que no tenen Estat.
A simple vista podem dir que la globalització no és fàcilment governable, només pot ser flexible a les demandes de la societat i a la participació, per exemple, dels mitjans de comunicació. La part negativa de la globalització ens demostra la capacitat dels Estats per lluitar contra el delicte internacional. La part positiva ens mostra la internacionalització del coneixement. En general, s’espera la resposta de les grans organitzacions internacionals, com poden ser les Nacions Unides, l’Organització Mundial del Comerç (OMC), Banc Mundial (BM) o Fons Monetari Internacional (FMI), davant el desafiament de la globalització.
Una alternativa a la búsqueda d’una resposta eficaç a la globalització és l’existència d’un “Estat-gendarme”, com poden ser els Estats Units. És interessant revisar les paraules de l’antic canceller alemany Helmut Schmidt: “Jo com a President d’Alemanya no puc resoldre la majoria dels grans problemes del meu país i estic obligat a parlar amb altes països per trobar-ne la solució”. Eren els anys 70 del segle passat i ja es parlava de cooperació internacional.
La democràcia ha canviat molt amb el pas de la història, i pot arribar a canviar molt segons el número de països que en participi i els espais que ocupi. Sens dubte, avui necessitem descobrir les eines necessàries per construir un sistema democràtic supranacional. En el camp que es pot treballar més per aquest objectiu és el de la governabilitat. Governança vol dir la capacitat d’un govern per resoldre els problemes que es plantegin. La necessitat de reduir la pobresa és un objectiu principal per tots aquells que lluitem per la llibertat, i és tan o més important que crear una policia i unes presons internacionals amb les quals lluitar contra el crim organitzat internacional de què parlàvem.
Segon Ponent: Rafael Grasa, Professor de Relacions Internacionals
Abans de tot, voldria comentar que ha estat molt encertat, des del meu punt de vista, organitzar aquestes Jornades al voltant d’uns blocs que versen sobre el tema de la cooperació de forma indirecta com són la incidència de la governabilitat, els moviments socials, el model econòmic i els mitjans de comunicació.
Està clar que després de la Segona Guerra Mundial el tema de les relacions Nord-Sud estava integrat en l’agenda de les relacions internacionals d’una forma molt particular. Avui això ha canviat. L’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) s’ha estancat i sembla que no creixerà més. Per tant, cal dir, que amb els diners que es dediquen actualment a la cooperació difícilment es posarà remei a les desigualtats existents. A continuació, tenim el debat al voltant de l’eficàcia i l’eficiència de la cooperació, i hem d’acceptar que moltes de les coses que s’han fet fins ara no s’han fet bé. Una obvietat, en la línia de l’Isidre Moles, és que sense capacitat taxativa no hi haurà capacitat redistributiva mundial. Avui dia, la concepció del desenvolupament es basa en el concepte de benestar, quan en el passat s’havia buscat fonamentalment el creixement econòmic. Per tant, avui gaudim d’un diferent model de creixement en el que ens fixem més en l’absència de conflictes armats o el respecte per l’entorn natural, només per esmentar dos exemples, que en el creixement.
En general, en el món de la cooperació s’ha d’acomplir bàsicament el que coneixem per “les cinc ces”, que són: coherència, complementarietat, coordinació, corresponsabilitat i condicionalitat. Entre totes, potser la més important és el principi de coherència: no pot donar-se el cas que amb una mà prenem allò que havíem donat amb l’altra. També s’ha discutit sobre la condicionalitat: fer una cosa a canvi d’una altra.
En la meva intervenció voldria dir bàsicament cinc coses. La primera fa referència a l’acompliment dels compromisos internacionals. Per exemple els compromisos socials de la Cimera de Copenhagen de 1995 haurien de situar-se en la primera línia d’actuació de la cooperació internacional. En segon lloc, voldria dir que les Nacions Unides haurien de tenir més capacitat a l’hora de regular la intervenció militar en zones de conflicte, amb la finalitat de protegir la seguretat col.lectiva de tots els habitants dels planeta. La tercera cosa que vull dir fa referència a la nova conjuntura internacional viscuda a partir dels fets de l’11 de setembre de 2001 i la resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides posterior reconeixent l’agressió a un Estat sobirà, per tant obrint la possibilitat d’actuar en legítima defensa. En el quart punt debatríem sobre com instal.lar la pau arreu del món i sobre l’actor millor situat per poder-la imposar. S’ha d’acabar amb la fal.làcia de la intervenció humanitària a la qual preferiria personalment la guerra justa. Jurídicament hi ha mecanismes que poden fer més mal que la via armada com poden ser la supressió dels mateixos acords de cooperació. Finalment, i per esbrinar quin govern mundial ens caldria, sabem que la forma de governar clàssica ja no ens és útil, i que hauríem de donar més poder i reconeixement a les institucions polítiques, a les forces de la societat civil i a les forces del mercat, sense discriminar a cap de les tres.
Per començar a treballar en totes aquestes direccions i per treballar per una cooperació al desenvolupament en clau de pau i governabilitat el primer que ens mancaria però seria un nivell de reflexió més gran en l’espai de l’esquerra política que anomenem llibertària. I és per això i per tot plegat és que ens trobem aquí reunits.
Conclusions de la Taula 1
1) Les condicions de Pau i Governabilitat són irrenunciables a l’hora d’efectuar la cooperació al desenvolupament.
2) El procés de globalització s’ha de poder governar per la seva mateixa imperfecció. La millor forma de governar aquest procés és de forma multilateral evitant d’aquesta manera la temptació unilateralista d’una potència hegemònica com pot ser en l’actualitat els Estats Units d’Amèrica.
3) L’actor que aparentment podria aspirar a governar la globalització és l’Organització de les Nacions Unides (ONU) pel fet que representa a la pràctica majoria dels Estats constituïts.
4) La mateixa ONU ha de ser revisada. El més urgent és la reforma del seu Consell de Seguretat.
5) La globalització comporta l’aparició de nous riscos, per exemple, l’existència d’un terrorisme i d’un crim organitzat a escala planetària contra el quals s’han de crear mecanismes protectors a nivell internacional.
6) Davant d’un conflicte armat la comunitat internacional ha de saber com reaccionar inequívocament. La guerra preventiva i en molts casos la intervenció humanitària no són la millor solució.
7) També han d’ésser reformades les grans organitzacions econòmiques i financeres internacionals com són l’Organització Mundial del Comerç (OMC), el Banc Mundial (BM) i el Fons Monetari Internacional (FMI).
8) Sense una capacitat taxativa a nivell mundial tampoc hi haurà mai una capacitat redistributiva internacional de la riquesa.
9) Els compromisos internacionals adquirits en les diferents conferències internacionals de Nacions Unides s’haurien d’acomplir perquè són de vinculació obligatòria.
10) El progressiva democratització del planeta representa un procés cabdal que contribuirà a fer més àgil la governança planetària.
V. TAULA 2
Relació entre el món socialista i els moviments socials transnacionals
Moderador: Jordi Pedret, Diputat al Congrés
En principi, “món socialista” i “moviments socials transnacionals” vindrien a ser una mateixa cosa o una cosa molt semblant. En tot cas, encara avui existeixen moltes coincidències entre ambdós. En aquest punt seria important fer la diferència entre “món socialista” i “partit socialista”. Ahir mateix va morir l’il.lustre sociòleg francès Pierre Bourdieu, les aportacions del qual ens podrien ser molt útils per a la reflexió de la propera taula que m’ha tocat presentar. Només m’agradaria dir que les organitzacions polítiques socialistes haurien d’estar presents a les noves xarxes d’actors transnacionals. En aquest sentit hauríem de felicitar-nos pel treball que està realitzant la Comissió Global de la Internacional Socialista.
Primer Ponent: Raimon Obiols, Diputat al Parlament Europeu
Vull començar intentant respondre a la pregunta inicial d’en Jordi. El món socialista i els moviments socials transnacionals no són la mateixa cosa, però el més preocupant fóra que en el futur prenguessin camins divergents. El concepte “món socialista” es pot interpretar de moltes maneres diferents. Dels moviments alternatius només dir que també són mal anomenats “antiglobalització”. Aquests moviments no beuen directament de la ideologia del socialisme democràtic i no sembla que vulguin competir en l’arena política. Llavors podem dir que són dues realitats diferents, el que no equival a deixar d’establir un diàleg constant amb ells. Tot i això, accepto que el risc de divorci existeix.
El s. XX ha estat un segle de tragèdies. A això ha contribuït la ruptura entre socialdemocràcia i comunisme. També pot donar-se ara que els socialdemòcrates clàssics es distancien dels joves radicals que protesten contra aquest tipus de globalització que estem sofrint. La Susan George mateix, un gurú d’aquest moviment civil transnacional, repeteix sempre que ells no són “moviments antiglobalització”. Els mitjans s’equivoquen quan diuen que a Porto Alegre es reuneixen anualment els contraris a la globalització. Potser ha estat Fidel Castro el que ha esta més fi a l’hora de fer la diferència: “¡gritar abajo la globalización es lo mismo que gritar abajo la ley de la gravedad!”. De forma contradictòria, la història de la humanitat és un procés de rebel.lió constant contra la llei de la gravetat. D’aquests “antiglobalització” també se’n podria dir “nous internacionalistes”
El que avui vivim és una acceleració brutal del procés de la globalització dominat pel paradigma de l’economia neoliberal. Però la veritat és que els mateixos Palme, Brandt i Berlinger ja en parlaven fa anys de la globalització. Sí que és igualment veritat que a partir dels fets de l’11-S hem viscut un canvi radical de conjuntura. I en aquest canvi de conjuntura tots demanem un paper més protagonista de la Unió Europea. Dins del “reformisme global” hi ha els compromisos adoptats per les Nacions Unides i altres organitzacions multinacionals vers el desenvolupament dels pobles del món. Ja no existeix una lluita fictícia entre socialistes i capitalistes, sinó que existeix una batalla ideològica entre progressistes democràtics i fonamentalistes de tot tipus (religiosos i neoliberals, la gran part). Hem de saber que un jove del Marroc que no tingui un ideari reformista pot caure fàcilment en mans del fonamentalisme de Bin Laden.
D’entre els Objectius del Mil.leni per a l’any 2015, declarats per Nacions Unides, n’hi ha tres (reducció a la meitat la pobresa mundial, escolarització primària universal, i reducció en dos terços de la mortalitat infantil) que si no s’acompleixen, donaran més espai a personatges com Bin Laden. Una altra veritat és que si la Unió Europea no es posa de ple a fer acomplir els objectius esmentats, aquests no s’acompliran de cap de les maneres. I per a assolir aquests objectius calen sobretot diners, instruments i voluntat política. La Comissió Preparatòria de la Conferència sobre Finançament per al Desenvolupament, a celebrar el proper maig de 2002, a Monterrey (Mèxic), encapçalada per Jacques Delors i Ernesto Zedillo, diu que és possible assolir aquests propòsits.
Jo aquí no donaré una recepta que solucioni els problemes del món però sí que faré tres recomanacions per a millorar-hi la situació. En primer lloc s’haurà d’impulsar el diàleg entre moviments socials i partits polítics d’una forma més decidida; en segon lloc, no podem oblidar que el nostre objectiu principal és canviar el món i per poder canviar-lo hem de governar, el que vol dir guanyar eleccions; finalment, serà imprescindible desenvolupar un espai públic europeu.
Pel que respecta a aquest últim punt, la recent declaració de Laeken ens ha dibuixat el camí a seguir fins a l’elaboració d’una Constitució Europea. No és esbojarrat, d’altra banda, recuperar la frase de Rosa Luxemburg, “socialisme o barbàrie?”, per exigir més europeisme d’esquerres. La UE s’ha volgut involucrar en la reconstrucció d’Afganistan després de l’atac dels Estats Units i això és bo. La UE s’ha de consolidar com a potència exterior. En aquest procés, paral.lelament s’ha de fer un esforç per sensibilitzar l’opinió pública dels Estats-membres. El discursos sobre la pau, la cohesió social, un model econòmic alternatiu i el respecte al medi ambient, s’ha de fer creïble davant de la nostra població. Si ho volem així, serà imprescindible fer més estreta les relacions entre el moviment polític de l’esquerra i els actuals moviments socials transnacionals.
Alfons Sancho, President de la Federació d’ONGD de Catalunya (FCONGD)
A continuació intentaré realitzar un discurs i un diagnòstic semblant al que es fa anualment a Porto Alegre:
1) El món està patint un increment indiscriminat de les desigualtats;
2) La destrucció del medi natural en què vivim arriba a extrems perillosos per a la humanitat;
3) Un creixement econòmic insostenible fa que en l’actualitat la pobresa es divideixi entre països en transició, països en desenvolupament i països menys avançats (d’aquests últims es poc probable que cap millori la seva situació abans del 2015);
4) El poder les empreses transnacionals s’ha incrementat, el que demostra el seu intent d’imposar l’Acord Multilateral sobre Inversions (AMI);
5) Existeix una militarització ben evident de les relacions internacionals;
6) L’alternativa que es pot construir s’ha de definir en base al rebuig frontal de l’economisme-mercantilisme que deixa els principals problemes per resoldre a l’actuació subjectiva del lliure mercat.
Hi ha molta gent al món que no està contenta i creu en l’alternativa que acabem d’esmentar. Volem recuperar una ètica de referència i un concepte nou de la utopia, sobretot en base a la cultura dels drets humans i dels valors democràtics. No creiem que existeixi una globalització com ens l’estan explicant, sinó que més aviat creiem que estem vivint la imposició global d’un localisme, que és el localisme dels Estats Units.
La globalització de què parlem comporta nous perills com poden ser el terrorisme o el crim organitzat a nivell internacional. Els que ens hi oposem situem el ciutadà per davant del consumidor; l’arena política per davant de l’econòmica; i l’Estat per davant del mercat. No creiem que sigui vàlida la classificació radical entre política, societat civil i mercat. Cadascú d’aquests espais motors té uns espais compartits tot i protagonitzar un rol diferent. Personalment m’agradaria parlar més de “moviments cosmopolites” que de “moviments socials transnacionals”. Entre aquests podem destacar la Via Campesina, el Movimiento de los Sin Tierra, el moviment indigenista, el moviment de dones africanes i el moviment pacifista al Vietnam. El Sud està vivint un resorgir de la seva societat civil. Nosaltres hem de treballar al Nord, ells han de treballar al Sud, i tots plegats hem de treballar per millorar la situació arreu. És per això que volem un món més cosmopolita, multicultural i multipolar. Al Nord, per exemple, ens estranyem de com al Sud es tracta a les dones, però és que hem de saber que al Sud ells s’estranyen de com nosaltres al Nord tractem als nostres avis. Sens dubte existeixen uns drets humans interculturals, com poden ser la pau, el respecte pel medi ambient i la cohesió social, pels quals hem de lluitar tots plegats.
En el passat, els moviments alternatius havien estat reactius, en l’actualitat estan demostrant-se proactius, com demostren les manifestacions de Seattle, Chiapas i Porto Alegre. Ens hem d’apropiar del nostre futur. Nosaltres, els membres de la societat civil, som qui ha de construir una agenda global comú. Hem de restar ben informats per arribar a la conclusió, per exemple, de què si per acabar amb l’alcoholisme volguéssim eliminar la producció de vi al Penedès segurament no tindríem èxit i molta gent protestaria. Doncs el mateix passa a Bolívia o Colòmbia, amb la producció de la coca. Una altra recomanació és procurar tenir molt de respecte davant la pluralitat del moviment alternatiu transnacional. No es pot sacrificar la justícia per la llibertat com passa en l’actualitat, i tampoc es pot sacrificar la llibertat per la justícia. Creiem que hi ha d’haver espai per tots dos. Creiem que un altre món és possible.
Conclusions de la Taula 2
1) Els nous moviments socials estan sent mal anomenats “antiglobalització”. Ells no estan contra la globalització, que és imparable i ja fa temps que va començar, sinó que estan en contra d’aquest tipus de globalització en la que predomina el paradigma econòmic neoliberal.
2) El diagnosi que fan aquests nous moviments socials de l’actual globalització pot ser coincident amb la que fem nosaltres mateixos des dels partits polítics d’esquerra: increment de les desigualtats, destrucció del medi natural, creixement insostenible, gran poder de les empreses transnacionals, militarització i predomini de l’economia. Queda en les nostres mans construir una alternativa. En aquest sentit reconeixem el magma d’idees i el punt de trobada que representen les trobades anuals a Porto Alegre.
3) Per tant, el diàleg entre els partits polítics d’esquerra i els nous moviments socials, hauria de ser constant i convergent, ja que els dos ocupem esferes diferents però podem arribar a ser complementaris.
4) No hem d’allunyar-nos del nostre objectiu principal com a partit polític d’esquerres que ha de ser procurar canviar el món. Per fer possible això haurem de procurar guanyar eleccions democràtiques i orientar les nostres polítiques en favor dels més febles.
5) Existeixen uns drets humans universals, com poden ser la pau, la cohesió social i el respecte al medi ambient, pels quals hem de lluitar tots plegats arreu del planeta sense poder incloure l’excepció cultural, històrica i religiosa.
6) Els mateixos discursos que podem fer sobre la pau, la cohesió social, un model econòmic alternatiu i el respecte al medi ambient, els hem de fer creïbles a la gran majoria de la societat. Per això hem de millorar la nostra comunicació amb aquesta i ser-hi sempre més a prop.
7) Hem de saber respectar la pluralitat de la composició dels membres dels nous moviments socials al mateix temps que hem de defensar la pluralitat de la mateixa societat, tot promovent un món més cosmopolita, multicultural i multipolar.
8) Cal una Unió Europea més forta i amb més capacitat de decisió que s’instal.li com a potència civil i s’impliqui més a fons en la lluita contra el subdesenvolupament. El nivell europeu és potser el més propici a l’hora de promoure el diàleg amb la societat civil en general i els nous moviments socials en particular.
9) Dins d’aquesta Unió Europea cal un europeisme d’esquerres que s’organitzi i tingui un discurs unitari davant les opcions polítiques conservadores que defensen l’actual globalització. És per això que es consolidi la construcció del Partit Socialista Europeu.
10) Igualment, la Internacional Socialista s’ha de consolidar com a organització que vetlli pels interessos de tota la humanitat tot seguint el camí iniciat per la Comissió Procés Global i passant de les declaracions a l’anàlisi de la factibilitat pràctica. No és pot ser socialista només a casa i oblidar l’obligat compromís solidari internacional.
lunes, 26 de abril de 2010
domingo, 25 de abril de 2010
PRIMERES JORNADES DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT: ELS NOUS REPTES (I. PART)
Relatoria a càrrec de l'Analista de l'IIGOV, Oliver Klein-Bosquet (Barcelona, 25 i 26de Gener del 2002)
Índex:
0. Nota Metodològica
I. Introducció a les Jornades, a càrrec d’Oliver Klein-Bosquet
II. Inauguració, a càrrec de Joan Rangel (Secretari d’Organització i Finances del PSC)
III. Presentació, a càrrec de Maria Lluïsa Ferré (Secretària Adjunta a Cooperació del PSC)
IV. Taula 1: Pau i Governabilitat, condicions bàsiques per al desenvolupament humà
Moderador: Àlex Masllorens (Diputat al Parlament de Catalunya)
Primer Ponent: Isidre Moles (Senador)
Segon Ponent: Rafael Grasa (Professor de Relacions Internacionals)
Conclusions
V. Taula 2: Relació entre el món socialista i els moviments socials transnacionals
Moderador: Jordi Pedret (Diputat al Congrés)
Primer Ponent: Raimon Obiols (Diputat al Parlament Europeu)
Segon Ponent: Alfons Sancho (President de la Federació d’ONGD de Catalunya)
Conclusions
VI. Taula 3: Una nova economia mundial, condició bàsica per a la cooperació al desenvolupament
Moderadora: Francesca Martín (Diputada al Congrés)
Primer Ponent: Antoni Castells (Secretari d’Economia del PSC)
Segon Ponent: José Antonio Alonso (Catedràtic d’Economia Aplicada)
Conclusions
VII. Taula 4: El paper dels mitjans de comunicació en la cooperació al desenvolupament humà
Moderadora: Rosa Maria Puigserra (Secretària de Comunicació d’UGT a Catalunya)
Primer Ponent: Miquel Iceta (Portaveu Adjunt del Grup Parlamentari Socialistes-CpC)
Segon Ponent: Josep Antoni Sorolla (Director Adjunt de El Periódico de Catalunya)
Conclusions
VIII. Cloenda
Josep Montilla (Primer Secretari del PSC)
Lídia Santos (Secretària d’Immigració i Cooperació del PSC)
IX. Conclusions, a càrrec d’Oliver Klein-Bosquet
X. Annex
0. Nota Metodològica
El que s’ha procurat fer en aquesta publicació ha estat presentar a l’opinió pública en general els treballs i les conclusions de les Primeres Jornades de Cooperació al Desenvolupament, organitzades pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), els dies 25 i 26 de gener de 2002.
En primer lloc, en la fase preparatòria de les Jornades, es va invitar als ponents a escriure uns documents relacionats amb les seves intervencions. Dels quatre blocs temàtics, organitzats durant les Jornades en taules de dos ponents i un moderador, en l’apartat de l’annex reproduïm un document per bloc. Així en Rafael Grasa escriu sobre les ONGD; en Raimon Obiols, sobre el nou paper a jugar per la Unió Europea; en José Antonio Alonso, sobre les noves direccions a prendre per la política d’ajut al desenvolupament; i, finalment, en Josep Antoni Sorolla, sobre les relacions entre mitjans de comunicació i cooperació.
Aquests documents varen ser repartits entre els assistents a les Jornades i varen servir per inspirar i orientar el debat de les taules temàtiques. En la primera taula sobre “pau i governabilitat” varen participar l’Àlex Masllorens, com a moderador, i l’Isidre Molas i en Rafael Grasa, com a ponents. A la segona taula sobre “nous moviments socials transnacionals” va moderar en Jordi Pedret, i en Raimon Obiols i l’Alfons Sancho, varen participar com a ponents. A la tercer taula sobre “economia mundial”, la Francesca Martín, com a moderadora, i l’Antoni Castells i el José Antonio Alonso, com a ponents. Finalment, a la quarta taula sobre els “mitjans de comunicació”, varen participar la Rosa Maria Puigserra com a moderadora, i en Miquel Iceta i en Josep Antoni Sorolla com a ponents.
A part de les ponències, la publicació en qüestió, inclou la presentació de cada taula que varen realitzar els seus moderadors, així com les paraules d’obertura i de clausura pronunciades per Joan Rangel i Maria Lluïsa Ferré, i Josep Montilla i Lídia Santos, respectivament.
Les conclusions de cada bloc són extretes pel relator a partir de les intervencions dels ponents així com a partir de les posteriors preguntes i respostes produïdes durant el debat obert a tots els participants. Aquestes conclusions s’han intentat adaptar al bloc temàtic que a cada taula s’havia assignat. Finalment, les conclusions globals de les Jornades representen el resum de totes les intervencions realitzades durant els dies 25 i 26 de gener.
Els principis que han inspirat aquest treball de relatoria, un any després de què s’organitzessin les Jornades, han estat els de resumir, sense perdre el sentit de tot el dit durant les Jornades, i, ordenar, de forma que a cada bloc i intervenció es donés la mateixa importància. Sens dubte aquest treball representa un material fonamental per a qualsevol persona del PSC i de fora que es preocupi per l’estat actual de la cooperació al desenvolupament. Esperem que sigui del gust de tots.
I. Introducció
El PSC es sent fermament compromès amb la construcció d’un món més just, governat sobre els principis del respecte als drets humans i els valors democràtics.
La cooperació al desenvolupament necessita un canvi profund de les actuals estructures polítiques i econòmiques internacionals, que li permetin treballar eficaçment en el seu objectiu de lluita contra la pobresa.
Volem reflexionar conjuntament i teixir complicitats amb els diferents sectors de la societat catalana, especialment les ONGD i els moviments socials per tal d’aportar iniciatives que contribueixin a potenciar nous escenaris polítics, econòmics i socials capaços de respondre als nous reptes de governabilitat d’un món globalitzat i d’una societat que reclama un desenvolupament humà, just i sostenible.
Aquest va ser l’objectiu principal de les Primeres Jornades de Cooperació al Desenvolupament que el PSC va organitzar a Barcelona els dies 25 i 26 de gener de 2002, conclusions de les quals us invitem a llegir a continuació.
II. Inauguració de les Jornades, a càrrec de Joan Rangel,
Secretari d’Organització i Finances del PSC
La cooperació al desenvolupament exigeix sobretot una implicació personal. La cooperació al desenvolupament, és, d’altra banda, innata al pensament i a la ideologia socialista. La meva relació personal amb la Índia, arran de tenir dues filles nascudes en aquest país i la meva col.laboració amb la Fundació Vicenç Ferrer, m’ha ensenyat moltes coses a la vida. No cal dir que la injustícia del repartiment de la riquesa en el món és el gran problema actual de la humanitat. Aquest mal repartiment no ens és tan llunyà com a vegades podem creure, ja que si llegim l’Informe de la Pobresa a Catalunya de la Fundació Un Sòl Món, de la Caixa Catalunya, la pobresa també la tenim a la vora de casa.
El nostre partit, el PSC, ha desenvolupament una tasca molt important relacionada amb la cooperació, sobretot des de els Ajuntaments i la Diputació de Barcelona. Aquesta tasca sempre ha estat depenent de la premissa d’arribar progressivament al 0’7% del pressupost destinat a cooperació amb els països menys desenvolupats. En l’actualitat hem de posar èmfasi en què la globalització no ha de ser només econòmica, i que des del món de la política tenim molta responsabilitat a l’hora de donar-li un bon rumb. Com diu el Prof. Castells la nostra era està marcada per la nostra transformació en una societat dominada per la informació, i aquesta revolució tecnològica que s’està vivint també l’hem d’utilitzar en la direcció d’obtenir beneficis en l’àmbit de la cooperació internacional. Els partits polítics han de construir eines d’acord amb els canvis que es produeixen a la societat. Evidentment cal llavors un canvi cultural i organitzatiu. És fonamental apropar la política al ciutadà i iniciar un diàleg permanent amb la societat civil. És d’aquesta manera, obrint el debat a l’opinió pública, que s’han construït i desenvolupat les 17 Propostes de Govern del nostre candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall.
La mateixa idea d’obrir el debat sobre la cooperació defineix l’esdeveniment d’aquestes Jornades de Cooperació al Desenvolupament organitzades pel PSC. L’Objectiu de rerafons del nostre partit és construir un programa de govern que toqui de peus a terra i per aquesta raó optem per propostes participatives. Joan Majó, assessor de la Unió Europea, ens diu que no només la nostra generació ha de resoldre el problema de l’accés i el coneixement de la xarxa virtual, sinó que hi ha dos altres temes, com són la nostra relació amb els avenços produïts en el camp de la biologia i les noves tecnologies relacionades amb l’energia, que ens demanen respostes a mig terme. Una altra prioritat igualment és que no hi hagi tanta gent al món que resti en situació de pobresa absoluta i relativa. Hem de fer una reflexió vers la nostra societat consumista que es contrària per definició a la lluita contra aquesta pobresa.
De ben segur que un acte com el d’avui, així com totes les Jornades que es puguin organitzar en el futur, ens ajudarà a construir un programa a favor d’una justícia més gran al món en què vivim.
III. Presentació de les Jornades, a càrrec de Maria Lluïsa Ferré,
Secretària Adjunta a Cooperació del PSC
Abans de tot, vull donar la benvinguda a tots els participants en aquestes Primeres Jornades de Cooperació organitzades pel PSC i agrair la intervenció del company Joan Rangel, el qual, com ell mateix ens ha explicat, té una relació personal amb el món de la cooperació, i la Índia, en particular.
Quan programàvem aquestes Jornades, no volíem centrar la reflexió en les qüestions més concretes i visibles de la cooperació al desenvolupament, com pot ser parlar dels programes i dels projectes, de la situació dels països del sud, de la involució de les polítiques de cooperació governamentals en general, i de la del nostres país en particular, de la cooperació regional, dels decepcionants indicadors econòmics i socials de reducció de la pobresa de les darreres dècades o de la cooperació descentralitzada, per esmentar alguns punts del debat actual sobre aquest tema.
Volíem sobretot situar l’atenció en els temes que creiem que són fonamentals per què la cooperació tingui èxit. Si em permeteu l’expressió col.loquial, “no volíem començar la casa per la teulada sinó que la volíem començar pels fonaments”, menys visibles però imprescindibles per a construir un edifici sòlid i estable. Evidentment, no donen els mateixos resultats les polítiques de cooperació en un marc de relacions internacionals favorable als seus objectius, que no pas en un altre marc lligat a interessos i lògiques que poc tenen a veure amb la lluita contra la pobresa al món. Avui ens volem interrogar, doncs, i buscar respostes, sobre qüestions que ens semblen cabdals per a la cooperació. Ho volem fer compartint la reflexió des d’una visió més política, de partit i institucional, amb altres visions que ens arriben del món dels experts, les ONGD i els mitjans de comunicació, amb el convenciment de què posar en comú les diferents realitats i sensibilitats ajudarà a madurar unes aportacions més riques.
En aquestes Primeres Jornades volem focalitzar la nostra atenció en quines són les condicions necessàries per què la cooperació al desenvolupament assoleixi el seu objectiu principal que ha de ser la reducció progressiva dels nivells de pobresa al món. És per això que hem organitzat quatre taules que tractaran diferents temes a partir dels interrogants que s’hi puguin plantejar.
A la Primera Taula, per exemple, en serà obligatori preguntar-nos si el complicat marc normatiu que regeix les relacions internacionals ajuden a acompanyar o dificultar les polítiques de cooperació al desenvolupament. També caldrà preguntar-se sobre quin és el nivell d’encert o fracàs de les polítiques de cooperació en l’actual context.
A la Segona Taula, ens haurem de preguntar sobre quin protagonisme jugaran els moviments socials emergents, anomenats massa lleugerament antiglobalització.
Quina relació haurem de construir amb aquests nous moviments i quins canals de comunicació haurem d’establir amb el moviment associatiu convencional i els diferents agents actius de la societat civil?
A la Tercera Taula pensarem en què es podrà fer per rebaixar l’alt nivell de frustració de tants milions de persones arreu del món, que ens alguns casos observen com els països rics del Nord planifiquen les polítiques de cooperació en el seu propi benefici. També ens haurem de preguntar sobre el paper que haurà d’assumir Europa si vol oferir un nou model de societat basat en el benestar, que a la vegada redueixi l’impacte del lideratge hegemònic, intervencionista i unilateralista dels Estats Units.
Per últim, a la darrera taula, ens haurem de preguntar sobre el paper que han de jugar els mitjans de comunicació, poderosos altaveus de tot allò que passa a la vida pública. Serà possible la seva implicació en un hipotètic pacte social per a la cooperació? Serà possible anteposar la pedagogia i la sensibilització en favor d’una societat solidària mundialitzada, a altres interessos d’implantació mediàtica i empresarial?
Per pensar sobre tot això i més, són avui i demà, amb nosaltres, una important representació del sector de la cooperació, de l’àmbit acadèmic, del món de la premsa escrita, dels responsables del partit i de càrrecs institucionals de les quatres cambres legislatives que ens representen (Parlament de Catalunya, Congrés, Senat i Parlament Europeu). Creiem que no és fàcil fer coincidir tantes veus qualificades al voltant d’un debat d’aquest tipus. A tots ells els hi dono les gràcies, així com a la resta de participants. Us desitjo a tots plegats unes bones Jornades!
Índex:
0. Nota Metodològica
I. Introducció a les Jornades, a càrrec d’Oliver Klein-Bosquet
II. Inauguració, a càrrec de Joan Rangel (Secretari d’Organització i Finances del PSC)
III. Presentació, a càrrec de Maria Lluïsa Ferré (Secretària Adjunta a Cooperació del PSC)
IV. Taula 1: Pau i Governabilitat, condicions bàsiques per al desenvolupament humà
Moderador: Àlex Masllorens (Diputat al Parlament de Catalunya)
Primer Ponent: Isidre Moles (Senador)
Segon Ponent: Rafael Grasa (Professor de Relacions Internacionals)
Conclusions
V. Taula 2: Relació entre el món socialista i els moviments socials transnacionals
Moderador: Jordi Pedret (Diputat al Congrés)
Primer Ponent: Raimon Obiols (Diputat al Parlament Europeu)
Segon Ponent: Alfons Sancho (President de la Federació d’ONGD de Catalunya)
Conclusions
VI. Taula 3: Una nova economia mundial, condició bàsica per a la cooperació al desenvolupament
Moderadora: Francesca Martín (Diputada al Congrés)
Primer Ponent: Antoni Castells (Secretari d’Economia del PSC)
Segon Ponent: José Antonio Alonso (Catedràtic d’Economia Aplicada)
Conclusions
VII. Taula 4: El paper dels mitjans de comunicació en la cooperació al desenvolupament humà
Moderadora: Rosa Maria Puigserra (Secretària de Comunicació d’UGT a Catalunya)
Primer Ponent: Miquel Iceta (Portaveu Adjunt del Grup Parlamentari Socialistes-CpC)
Segon Ponent: Josep Antoni Sorolla (Director Adjunt de El Periódico de Catalunya)
Conclusions
VIII. Cloenda
Josep Montilla (Primer Secretari del PSC)
Lídia Santos (Secretària d’Immigració i Cooperació del PSC)
IX. Conclusions, a càrrec d’Oliver Klein-Bosquet
X. Annex
0. Nota Metodològica
El que s’ha procurat fer en aquesta publicació ha estat presentar a l’opinió pública en general els treballs i les conclusions de les Primeres Jornades de Cooperació al Desenvolupament, organitzades pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), els dies 25 i 26 de gener de 2002.
En primer lloc, en la fase preparatòria de les Jornades, es va invitar als ponents a escriure uns documents relacionats amb les seves intervencions. Dels quatre blocs temàtics, organitzats durant les Jornades en taules de dos ponents i un moderador, en l’apartat de l’annex reproduïm un document per bloc. Així en Rafael Grasa escriu sobre les ONGD; en Raimon Obiols, sobre el nou paper a jugar per la Unió Europea; en José Antonio Alonso, sobre les noves direccions a prendre per la política d’ajut al desenvolupament; i, finalment, en Josep Antoni Sorolla, sobre les relacions entre mitjans de comunicació i cooperació.
Aquests documents varen ser repartits entre els assistents a les Jornades i varen servir per inspirar i orientar el debat de les taules temàtiques. En la primera taula sobre “pau i governabilitat” varen participar l’Àlex Masllorens, com a moderador, i l’Isidre Molas i en Rafael Grasa, com a ponents. A la segona taula sobre “nous moviments socials transnacionals” va moderar en Jordi Pedret, i en Raimon Obiols i l’Alfons Sancho, varen participar com a ponents. A la tercer taula sobre “economia mundial”, la Francesca Martín, com a moderadora, i l’Antoni Castells i el José Antonio Alonso, com a ponents. Finalment, a la quarta taula sobre els “mitjans de comunicació”, varen participar la Rosa Maria Puigserra com a moderadora, i en Miquel Iceta i en Josep Antoni Sorolla com a ponents.
A part de les ponències, la publicació en qüestió, inclou la presentació de cada taula que varen realitzar els seus moderadors, així com les paraules d’obertura i de clausura pronunciades per Joan Rangel i Maria Lluïsa Ferré, i Josep Montilla i Lídia Santos, respectivament.
Les conclusions de cada bloc són extretes pel relator a partir de les intervencions dels ponents així com a partir de les posteriors preguntes i respostes produïdes durant el debat obert a tots els participants. Aquestes conclusions s’han intentat adaptar al bloc temàtic que a cada taula s’havia assignat. Finalment, les conclusions globals de les Jornades representen el resum de totes les intervencions realitzades durant els dies 25 i 26 de gener.
Els principis que han inspirat aquest treball de relatoria, un any després de què s’organitzessin les Jornades, han estat els de resumir, sense perdre el sentit de tot el dit durant les Jornades, i, ordenar, de forma que a cada bloc i intervenció es donés la mateixa importància. Sens dubte aquest treball representa un material fonamental per a qualsevol persona del PSC i de fora que es preocupi per l’estat actual de la cooperació al desenvolupament. Esperem que sigui del gust de tots.
I. Introducció
El PSC es sent fermament compromès amb la construcció d’un món més just, governat sobre els principis del respecte als drets humans i els valors democràtics.
La cooperació al desenvolupament necessita un canvi profund de les actuals estructures polítiques i econòmiques internacionals, que li permetin treballar eficaçment en el seu objectiu de lluita contra la pobresa.
Volem reflexionar conjuntament i teixir complicitats amb els diferents sectors de la societat catalana, especialment les ONGD i els moviments socials per tal d’aportar iniciatives que contribueixin a potenciar nous escenaris polítics, econòmics i socials capaços de respondre als nous reptes de governabilitat d’un món globalitzat i d’una societat que reclama un desenvolupament humà, just i sostenible.
Aquest va ser l’objectiu principal de les Primeres Jornades de Cooperació al Desenvolupament que el PSC va organitzar a Barcelona els dies 25 i 26 de gener de 2002, conclusions de les quals us invitem a llegir a continuació.
II. Inauguració de les Jornades, a càrrec de Joan Rangel,
Secretari d’Organització i Finances del PSC
La cooperació al desenvolupament exigeix sobretot una implicació personal. La cooperació al desenvolupament, és, d’altra banda, innata al pensament i a la ideologia socialista. La meva relació personal amb la Índia, arran de tenir dues filles nascudes en aquest país i la meva col.laboració amb la Fundació Vicenç Ferrer, m’ha ensenyat moltes coses a la vida. No cal dir que la injustícia del repartiment de la riquesa en el món és el gran problema actual de la humanitat. Aquest mal repartiment no ens és tan llunyà com a vegades podem creure, ja que si llegim l’Informe de la Pobresa a Catalunya de la Fundació Un Sòl Món, de la Caixa Catalunya, la pobresa també la tenim a la vora de casa.
El nostre partit, el PSC, ha desenvolupament una tasca molt important relacionada amb la cooperació, sobretot des de els Ajuntaments i la Diputació de Barcelona. Aquesta tasca sempre ha estat depenent de la premissa d’arribar progressivament al 0’7% del pressupost destinat a cooperació amb els països menys desenvolupats. En l’actualitat hem de posar èmfasi en què la globalització no ha de ser només econòmica, i que des del món de la política tenim molta responsabilitat a l’hora de donar-li un bon rumb. Com diu el Prof. Castells la nostra era està marcada per la nostra transformació en una societat dominada per la informació, i aquesta revolució tecnològica que s’està vivint també l’hem d’utilitzar en la direcció d’obtenir beneficis en l’àmbit de la cooperació internacional. Els partits polítics han de construir eines d’acord amb els canvis que es produeixen a la societat. Evidentment cal llavors un canvi cultural i organitzatiu. És fonamental apropar la política al ciutadà i iniciar un diàleg permanent amb la societat civil. És d’aquesta manera, obrint el debat a l’opinió pública, que s’han construït i desenvolupat les 17 Propostes de Govern del nostre candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall.
La mateixa idea d’obrir el debat sobre la cooperació defineix l’esdeveniment d’aquestes Jornades de Cooperació al Desenvolupament organitzades pel PSC. L’Objectiu de rerafons del nostre partit és construir un programa de govern que toqui de peus a terra i per aquesta raó optem per propostes participatives. Joan Majó, assessor de la Unió Europea, ens diu que no només la nostra generació ha de resoldre el problema de l’accés i el coneixement de la xarxa virtual, sinó que hi ha dos altres temes, com són la nostra relació amb els avenços produïts en el camp de la biologia i les noves tecnologies relacionades amb l’energia, que ens demanen respostes a mig terme. Una altra prioritat igualment és que no hi hagi tanta gent al món que resti en situació de pobresa absoluta i relativa. Hem de fer una reflexió vers la nostra societat consumista que es contrària per definició a la lluita contra aquesta pobresa.
De ben segur que un acte com el d’avui, així com totes les Jornades que es puguin organitzar en el futur, ens ajudarà a construir un programa a favor d’una justícia més gran al món en què vivim.
III. Presentació de les Jornades, a càrrec de Maria Lluïsa Ferré,
Secretària Adjunta a Cooperació del PSC
Abans de tot, vull donar la benvinguda a tots els participants en aquestes Primeres Jornades de Cooperació organitzades pel PSC i agrair la intervenció del company Joan Rangel, el qual, com ell mateix ens ha explicat, té una relació personal amb el món de la cooperació, i la Índia, en particular.
Quan programàvem aquestes Jornades, no volíem centrar la reflexió en les qüestions més concretes i visibles de la cooperació al desenvolupament, com pot ser parlar dels programes i dels projectes, de la situació dels països del sud, de la involució de les polítiques de cooperació governamentals en general, i de la del nostres país en particular, de la cooperació regional, dels decepcionants indicadors econòmics i socials de reducció de la pobresa de les darreres dècades o de la cooperació descentralitzada, per esmentar alguns punts del debat actual sobre aquest tema.
Volíem sobretot situar l’atenció en els temes que creiem que són fonamentals per què la cooperació tingui èxit. Si em permeteu l’expressió col.loquial, “no volíem començar la casa per la teulada sinó que la volíem començar pels fonaments”, menys visibles però imprescindibles per a construir un edifici sòlid i estable. Evidentment, no donen els mateixos resultats les polítiques de cooperació en un marc de relacions internacionals favorable als seus objectius, que no pas en un altre marc lligat a interessos i lògiques que poc tenen a veure amb la lluita contra la pobresa al món. Avui ens volem interrogar, doncs, i buscar respostes, sobre qüestions que ens semblen cabdals per a la cooperació. Ho volem fer compartint la reflexió des d’una visió més política, de partit i institucional, amb altres visions que ens arriben del món dels experts, les ONGD i els mitjans de comunicació, amb el convenciment de què posar en comú les diferents realitats i sensibilitats ajudarà a madurar unes aportacions més riques.
En aquestes Primeres Jornades volem focalitzar la nostra atenció en quines són les condicions necessàries per què la cooperació al desenvolupament assoleixi el seu objectiu principal que ha de ser la reducció progressiva dels nivells de pobresa al món. És per això que hem organitzat quatre taules que tractaran diferents temes a partir dels interrogants que s’hi puguin plantejar.
A la Primera Taula, per exemple, en serà obligatori preguntar-nos si el complicat marc normatiu que regeix les relacions internacionals ajuden a acompanyar o dificultar les polítiques de cooperació al desenvolupament. També caldrà preguntar-se sobre quin és el nivell d’encert o fracàs de les polítiques de cooperació en l’actual context.
A la Segona Taula, ens haurem de preguntar sobre quin protagonisme jugaran els moviments socials emergents, anomenats massa lleugerament antiglobalització.
Quina relació haurem de construir amb aquests nous moviments i quins canals de comunicació haurem d’establir amb el moviment associatiu convencional i els diferents agents actius de la societat civil?
A la Tercera Taula pensarem en què es podrà fer per rebaixar l’alt nivell de frustració de tants milions de persones arreu del món, que ens alguns casos observen com els països rics del Nord planifiquen les polítiques de cooperació en el seu propi benefici. També ens haurem de preguntar sobre el paper que haurà d’assumir Europa si vol oferir un nou model de societat basat en el benestar, que a la vegada redueixi l’impacte del lideratge hegemònic, intervencionista i unilateralista dels Estats Units.
Per últim, a la darrera taula, ens haurem de preguntar sobre el paper que han de jugar els mitjans de comunicació, poderosos altaveus de tot allò que passa a la vida pública. Serà possible la seva implicació en un hipotètic pacte social per a la cooperació? Serà possible anteposar la pedagogia i la sensibilització en favor d’una societat solidària mundialitzada, a altres interessos d’implantació mediàtica i empresarial?
Per pensar sobre tot això i més, són avui i demà, amb nosaltres, una important representació del sector de la cooperació, de l’àmbit acadèmic, del món de la premsa escrita, dels responsables del partit i de càrrecs institucionals de les quatres cambres legislatives que ens representen (Parlament de Catalunya, Congrés, Senat i Parlament Europeu). Creiem que no és fàcil fer coincidir tantes veus qualificades al voltant d’un debat d’aquest tipus. A tots ells els hi dono les gràcies, així com a la resta de participants. Us desitjo a tots plegats unes bones Jornades!
domingo, 18 de abril de 2010
VIVIR ETERNAMENTE
Primer libro publicado por Neus Bosquet Pujol
Dedicatoria de una poeta a su hijo, “que soy yo”.
“A Oliver: con afecto y mucho amor, de su madre, Neus.”
“El rincón de esta dedicatoria estará
lleno de flores, entre ellas mi hijo OLIVER.”
(Extracto del Libro “Vivir Eternamente” de Neus Bosquet Pujol,
Tarragona, 1984)
Dedicatoria de una poeta a su hijo, “que soy yo”.
“A Oliver: con afecto y mucho amor, de su madre, Neus.”
“El rincón de esta dedicatoria estará
lleno de flores, entre ellas mi hijo OLIVER.”
(Extracto del Libro “Vivir Eternamente” de Neus Bosquet Pujol,
Tarragona, 1984)
sábado, 17 de abril de 2010
ACTE DEL DIA D'EUROPA A CAMBRILS (7 de Maig de 2010)
En el marc de la Setmana dedicada a Europa promoguda pel Consell Català del Moviment Europeu (CCME)
Aprovació pel Ple de l’Ajuntament de la moció de la Declaració del Dia d’Europa d’enguany
Hissada de la bandera de la Unió Europea i audició de la 9a Simfonia de Beethoven
L’alcalde Robert Benaiges i el regidor Oliver Klein, davant la presència dels alumnes de l’institut, duran a terme una hissada de bandera de la Unió Europea.
Durant aquest acte sonarà la Novena Simfonia de Beethoven a càrrec dels alumnes de l’Escola Municipal de Música de Cambrils.
Prèviament tindrà lloc un col·loqui amb els alumnes de l’institut, a càrrec de Joaquim Millan, secretari general del Consell Català del Moviment Europeu.
Dia i hora: divendres, 7 de maig, a les 11 h
Lloc: Institut Ramon Berenguer IV
Aprovació pel Ple de l’Ajuntament de la moció de la Declaració del Dia d’Europa d’enguany
Hissada de la bandera de la Unió Europea i audició de la 9a Simfonia de Beethoven
L’alcalde Robert Benaiges i el regidor Oliver Klein, davant la presència dels alumnes de l’institut, duran a terme una hissada de bandera de la Unió Europea.
Durant aquest acte sonarà la Novena Simfonia de Beethoven a càrrec dels alumnes de l’Escola Municipal de Música de Cambrils.
Prèviament tindrà lloc un col·loqui amb els alumnes de l’institut, a càrrec de Joaquim Millan, secretari general del Consell Català del Moviment Europeu.
Dia i hora: divendres, 7 de maig, a les 11 h
Lloc: Institut Ramon Berenguer IV
jueves, 15 de abril de 2010
COMISIÓN CIVIL INTERNACIONA DE OBSERVACIÓN POR LOS DERECHOS HUMANOS EN CHIAPAS (CCIODH)
Viaje del 2001 a Chiapas: cuarto aniversario después de la Matanza de Acteal
La Comisión Civil Internacional de Observación por los Derechos Humanos (CCIODH) se formó a partir de la sensibilidad y preocupación existente en la sociedad civil internacional por la aguda violencia presente en Chiapas. La masacre de Acteal, el 22diciembre de 1997, justificó la formación de un espacio plural interesado en recabar información de primera mano sobre las condiciones que hicieron posible esa matanza.
Firmas de apoyo a las conclusiones y recomendaciones de la VI Visita:
"Como persona, organización o colectivo, firmo y avalo las Conclusiones y Recomendaciones de la VI Visita de la CCIODH a Atenco, Oaxaca y Chiapas realizada del 30 de enero al 20 de febrero de 2008 por parte de 51 personas de 10 países diferentes que realizaron 280 entrevistas a 596 personas. A 30 de septiembre de 2008."
La Comisión Civil Internacional de Observación por los Derechos Humanos (CCIODH) se formó a partir de la sensibilidad y preocupación existente en la sociedad civil internacional por la aguda violencia presente en Chiapas. La masacre de Acteal, el 22diciembre de 1997, justificó la formación de un espacio plural interesado en recabar información de primera mano sobre las condiciones que hicieron posible esa matanza.
Firmas de apoyo a las conclusiones y recomendaciones de la VI Visita:
"Como persona, organización o colectivo, firmo y avalo las Conclusiones y Recomendaciones de la VI Visita de la CCIODH a Atenco, Oaxaca y Chiapas realizada del 30 de enero al 20 de febrero de 2008 por parte de 51 personas de 10 países diferentes que realizaron 280 entrevistas a 596 personas. A 30 de septiembre de 2008."
martes, 13 de abril de 2010
SITUACIÓN DE EMIN MILLI ABDULAYEV ENCARCELADO POR SU ACTIVISMO COMO OPOSITOR POLÍTICO EN AZERBAYÁN
Azerbaijan: “Freedom of expression must be protected as a matter of priority” says Commissioner Hammarberg
Baku, 05.03.2010 - Freedom of expression, situation of non-governmental organisations, respect of human rights by law enforcement officers, and the administration of justice were the main themes of the visit to Azerbaijan from 1-5 March 2010 by the Council of Europe Commissioner for Human Rights, Thomas Hammarberg.
During the visit the Commissioner met President Ilham Aliyev, the Minister of Internal Affairs, Ramil Usubov, the Minister of Justice, Fikrat Mammadov, the Deputy Minister for Foreign Affairs, Mahmud Mammad-Guliyev, the Prosecutor General, Zakir Garalov, and the Head of the Azerbaijani delegation to the Parliamentary Assembly of the Council of Europe, Samed Seyhidov. Other interlocutors included the Ombudsperson, Elmira Suleymanova, and representatives of civil society.
The Commissioner also went to prisons where he talked with the journalists Ganimat Zahidov and Eynulla Fatullayev, and the two youth activists Emin Abdullayev and Adnan Hajizadeh.
The Commissioner noted the ongoing discussions regarding the decriminalisation of defamation. He also took note of the concerns expressed by various interlocutors regarding recent changes to legislative framework which could have a negative impact on journalists’ activities.
Decriminalisation of defamation is an essential step for the protection of freedom of expression, but it is not sufficient. There is also the need to ensure that there is no selective application of criminal law provisions against journalists or other persons due to the views or opinions expressed by them.
Commissioner Hammarberg raised the issue of registration of non-governmental organisations with the Minister of Justice, who agreed that the processing of requests for registration should take place in a prompt and efficient manner. The aim should be to promote freedom of association, in line with Article 11 of the European Convention on Human Rights.
The Azerbaijani authorities informed the Commissioner of various initiatives to enhance the human rights training of law enforcement officials. Training should be part of a comprehensive and ongoing strategy to instill a solid foundation of human rights values throughout the law enforcement profession. The authorities informed the Commissioner that there had been cases where complaints against police officers had led to the initiation of criminal proceedings. The Commissioner urged the authorities to guarantee a prompt and effective investigation of all allegations of torture and ill-treatment with the imposition of appropriate sanctions.
Proper administration of justice and the right to a fair trial were raised during the Commissioner’s discussions, having regard to the fact that the European Court of Human Rights has found several violations of Article 6 of the Convention in respect of Azerbaijan. The Commissioner welcomed the initial steps taken to remedy the excessive resort to pre-trial detention.
For the first time Commissioner Hammarberg visited the Autonomous Republic of Nakhchivan, where he met the Chairman of the Supreme Council, Vasif Talibov, as well as the Ombudsperson, Ulkar Bayramova, and NGO representatives. This visit provided an opportunity for initiating a dialogue on human rights issues with the authorities of Nakhchivan.
A report on the visit will be published later in the spring.
Press contacts in the Commissioner’s Office:
Stefano Montanari, +33 (0)6 61 14 70 37; stefano.montanari@coe.int
(13 de Marzo de 2010)
Baku, 05.03.2010 - Freedom of expression, situation of non-governmental organisations, respect of human rights by law enforcement officers, and the administration of justice were the main themes of the visit to Azerbaijan from 1-5 March 2010 by the Council of Europe Commissioner for Human Rights, Thomas Hammarberg.
During the visit the Commissioner met President Ilham Aliyev, the Minister of Internal Affairs, Ramil Usubov, the Minister of Justice, Fikrat Mammadov, the Deputy Minister for Foreign Affairs, Mahmud Mammad-Guliyev, the Prosecutor General, Zakir Garalov, and the Head of the Azerbaijani delegation to the Parliamentary Assembly of the Council of Europe, Samed Seyhidov. Other interlocutors included the Ombudsperson, Elmira Suleymanova, and representatives of civil society.
The Commissioner also went to prisons where he talked with the journalists Ganimat Zahidov and Eynulla Fatullayev, and the two youth activists Emin Abdullayev and Adnan Hajizadeh.
The Commissioner noted the ongoing discussions regarding the decriminalisation of defamation. He also took note of the concerns expressed by various interlocutors regarding recent changes to legislative framework which could have a negative impact on journalists’ activities.
Decriminalisation of defamation is an essential step for the protection of freedom of expression, but it is not sufficient. There is also the need to ensure that there is no selective application of criminal law provisions against journalists or other persons due to the views or opinions expressed by them.
Commissioner Hammarberg raised the issue of registration of non-governmental organisations with the Minister of Justice, who agreed that the processing of requests for registration should take place in a prompt and efficient manner. The aim should be to promote freedom of association, in line with Article 11 of the European Convention on Human Rights.
The Azerbaijani authorities informed the Commissioner of various initiatives to enhance the human rights training of law enforcement officials. Training should be part of a comprehensive and ongoing strategy to instill a solid foundation of human rights values throughout the law enforcement profession. The authorities informed the Commissioner that there had been cases where complaints against police officers had led to the initiation of criminal proceedings. The Commissioner urged the authorities to guarantee a prompt and effective investigation of all allegations of torture and ill-treatment with the imposition of appropriate sanctions.
Proper administration of justice and the right to a fair trial were raised during the Commissioner’s discussions, having regard to the fact that the European Court of Human Rights has found several violations of Article 6 of the Convention in respect of Azerbaijan. The Commissioner welcomed the initial steps taken to remedy the excessive resort to pre-trial detention.
For the first time Commissioner Hammarberg visited the Autonomous Republic of Nakhchivan, where he met the Chairman of the Supreme Council, Vasif Talibov, as well as the Ombudsperson, Ulkar Bayramova, and NGO representatives. This visit provided an opportunity for initiating a dialogue on human rights issues with the authorities of Nakhchivan.
A report on the visit will be published later in the spring.
Press contacts in the Commissioner’s Office:
Stefano Montanari, +33 (0)6 61 14 70 37; stefano.montanari@coe.int
(13 de Marzo de 2010)
lunes, 12 de abril de 2010
CONVENI ENTRE L'ARCCI I L'AJUNTAMENT DE CAMBRILS
Conveni signat el 22 de setembre del 2009
S'ha presentat el Conveni amb presència del regidor Oliver Klein, i els socis de l'ARCCI Fanny Kaplan, José Zgal i Jordi Aletà. Presentació a càrrec del President de l’ARCCI, Andreu Lascorz.
Com a President de l’Associació de Relacions Culturals Catalunya Israel (ARCCI), una Associació Cultural que promou i realitza sense ànim lucratiu tota mena d’activitats de divulgació i intercanvi cultural entre els seus socis, públic en general, organitzacions similars i ajuntaments d’ambdós països. L’any que celebrarem els 31 anys d’existència tinc la satisfacció de presentar un conveni de col•laboració amb l’Ajuntament de Cambrils i un magnífic projecte. Vull reconèixer públicament l’esforç del regidor de Promoció de Ciutat i Relacions Cíviques, l’amic Oliver Klein Bosquet i de l’alcalde Robert Benaiges i Cervera entre d’altres. Tots plegats volem d’endegar una sèrie d’activitats de tipus social i cultural, centrades en la difusió de la realitat històrica i social de les famílies hebrees instal•lades a Cambrils des d’èpoques antigues.
Podem parlar de CAMBRILS HANEJSÉFET, l’expressió en hebreu d’ENYORADA CAMBRILS. L’arrel hebrea kasàf es refereix a anhelar, sentir nostàlgia, l’arrel hebrea koséf ens indica enyorança i l’arrel keséf parla de moneda de plata, de diners, és més que evident que amb aquest esperat projecte tots ens enriquirem coneixent una part de les nostres arrels oblidades i projectant-les al futur.
La població jueva a Catalunya hi és des de temps que podem qualificar de remots. Hi havia comunitats jueves a la península al segle I, i si recordem a Sant Pau quan escriu als romans diu: “sortiré cap a Hispània, passant per allí (Roma)” Rom (15-28).
Al Concili d’Elvira es va legislar contra els jueus i parlem dels vols de l’any 305.
Els geògrafs àrabs als segles X i XI parlen de tres “ciutats jueves” i “ciutats dels jueus”, referint-se a ciutats on el component hebreu era majoritari, una d’elles era Tarragona.
Segons els documents medievals el call és el barri dels jueus, a Cambrils com una estructura viva va ampliar-se i reduir-se.
Com tots els països d’Europa, Catalunya ha tingut al llarg de la seva història, i té també en el present, una relació destacada amb el món jueu. El llegat del poble jueu forma part de les nostres arrels culturals, tant per la via religiosa com per altres vies rellevants que inclouen la ciència, la literatura, els costums i la visió del món. Lamentablement, aquesta relació és molt sovint ignorada. Figures com Avraham bar Khiia, Moixé ben Nakhman, Xelomó ben Adret, Khasdai Cresques i molts altres savis, filòsofs, metges, cartògrafs i poetes que tenen un paper important en la història judaica, parlaven català, van néixer a Catalunya i hi van viure tota o bona part de la seva vida. A partir de l’expulsió hi ha un llarg període de silenci, tot i que fins el segle XX mantenen una enorme vitalitat comunitats jueves catalanes a Roma, Salònica, Istanbul...
Per tant aquest conveni ens ha de permetre redescobrir més d’un mil•leni de convivència i coexistència plurals, un patrimoni present a la nostra memòria gràcies als bons fonaments dels hebraistes: Sànchez Real, Secall Güell, Ferrater Mestre i d’altres, per tal de recuperar pels cambrilencs, catalans i tothom que ho desitgi una part de la nostra història.
La pileta trilingüe de Tarragona, que es custodia al Museu Sefardí de Toledo és del segle VII, en aquesta apareix un text en hebreu: Xalom al Israel, vealéinu veal benéinu amén, que vol dir, Xalom sobre Israel, sobre nosaltres i sobre els nostres fills, amén.
S'ha presentat el Conveni amb presència del regidor Oliver Klein, i els socis de l'ARCCI Fanny Kaplan, José Zgal i Jordi Aletà. Presentació a càrrec del President de l’ARCCI, Andreu Lascorz.
Com a President de l’Associació de Relacions Culturals Catalunya Israel (ARCCI), una Associació Cultural que promou i realitza sense ànim lucratiu tota mena d’activitats de divulgació i intercanvi cultural entre els seus socis, públic en general, organitzacions similars i ajuntaments d’ambdós països. L’any que celebrarem els 31 anys d’existència tinc la satisfacció de presentar un conveni de col•laboració amb l’Ajuntament de Cambrils i un magnífic projecte. Vull reconèixer públicament l’esforç del regidor de Promoció de Ciutat i Relacions Cíviques, l’amic Oliver Klein Bosquet i de l’alcalde Robert Benaiges i Cervera entre d’altres. Tots plegats volem d’endegar una sèrie d’activitats de tipus social i cultural, centrades en la difusió de la realitat històrica i social de les famílies hebrees instal•lades a Cambrils des d’èpoques antigues.
Podem parlar de CAMBRILS HANEJSÉFET, l’expressió en hebreu d’ENYORADA CAMBRILS. L’arrel hebrea kasàf es refereix a anhelar, sentir nostàlgia, l’arrel hebrea koséf ens indica enyorança i l’arrel keséf parla de moneda de plata, de diners, és més que evident que amb aquest esperat projecte tots ens enriquirem coneixent una part de les nostres arrels oblidades i projectant-les al futur.
La població jueva a Catalunya hi és des de temps que podem qualificar de remots. Hi havia comunitats jueves a la península al segle I, i si recordem a Sant Pau quan escriu als romans diu: “sortiré cap a Hispània, passant per allí (Roma)” Rom (15-28).
Al Concili d’Elvira es va legislar contra els jueus i parlem dels vols de l’any 305.
Els geògrafs àrabs als segles X i XI parlen de tres “ciutats jueves” i “ciutats dels jueus”, referint-se a ciutats on el component hebreu era majoritari, una d’elles era Tarragona.
Segons els documents medievals el call és el barri dels jueus, a Cambrils com una estructura viva va ampliar-se i reduir-se.
Com tots els països d’Europa, Catalunya ha tingut al llarg de la seva història, i té també en el present, una relació destacada amb el món jueu. El llegat del poble jueu forma part de les nostres arrels culturals, tant per la via religiosa com per altres vies rellevants que inclouen la ciència, la literatura, els costums i la visió del món. Lamentablement, aquesta relació és molt sovint ignorada. Figures com Avraham bar Khiia, Moixé ben Nakhman, Xelomó ben Adret, Khasdai Cresques i molts altres savis, filòsofs, metges, cartògrafs i poetes que tenen un paper important en la història judaica, parlaven català, van néixer a Catalunya i hi van viure tota o bona part de la seva vida. A partir de l’expulsió hi ha un llarg període de silenci, tot i que fins el segle XX mantenen una enorme vitalitat comunitats jueves catalanes a Roma, Salònica, Istanbul...
Per tant aquest conveni ens ha de permetre redescobrir més d’un mil•leni de convivència i coexistència plurals, un patrimoni present a la nostra memòria gràcies als bons fonaments dels hebraistes: Sànchez Real, Secall Güell, Ferrater Mestre i d’altres, per tal de recuperar pels cambrilencs, catalans i tothom que ho desitgi una part de la nostra història.
La pileta trilingüe de Tarragona, que es custodia al Museu Sefardí de Toledo és del segle VII, en aquesta apareix un text en hebreu: Xalom al Israel, vealéinu veal benéinu amén, que vol dir, Xalom sobre Israel, sobre nosaltres i sobre els nostres fills, amén.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)