ACTE DE GRADUACIÓ DE LA DIPLOMATURA DE TREBALL SOCIAL 2007 – 2010

Apadrinament de la Promoció 2007-2010 de Treball Social

Organitza: Alumnes de la Promoció de Treball Social

Col.labora: Facultat de Ciències Jurídiques (FCJ) de la Universitat Rovira i Virgili (URV)

Lloc: Aula Magna de la Facultat de Ciències Jurídiques

Hora: 20:00 h.

Presentació de l’acte: Ana Sánchez i Pere González

Programa:

a) Parlament del Degà, Dr. Frederic Adán;

b) Parlament de la Responsable de l’Ensenyament de Treball Social, Sra. Ma. Victòria Forns;

c) Parlament del Padrí de la Promoció, Sr. Oliver Klein Bosquet;

d) Parlament de diverses alumnes de Treball Social;

e) Lliurament d’orles;

f) Petit refrigeri per als convidats.


Bon vespre a tothom, benvinguts sigueu! La veritat és que em fa molta il.lusió estar aquí amb vosaltres i compartir aquest moment tan especial de les vostres vides. Organitzaré el meu parlament en tres fases, com gairebé faig sempre en les meves classes: en primer lloc us comentaré tres confidències meves, en segon lloc us desenvoluparé la part principal del missatge que avui us vull oferir; i, finalment, us aportaré alguna conclusió.

La primera confidència és que els darrers anys he descobert que m’agrada fer de professor. Mai abans ho podia haver imaginat. Quan estava assegut a l’altra banda i mirava els meus mestres mai podia haver considerat que ara em trobaria tan a gust davant de tots vosaltres. M’agrada ensenyar perquè amb vosaltres també aprenc, m’actualitzo, em preparo, em descobriu arguments i realitats noves. M’entusiasma el que faig.

La segona confidència és que em produeix una enorme alegria aquest moment en el qual deixeu de ser els meus alumnes i passeu a ser considerats col.legues. M’encanta trobar-vos en alguna de les nombroses administracions locals de les rodalies, en organitzacions no governamentals i empreses disposant dels vostres coneixements i exercint amb valentia i professionalitat. Encara ara podeu comptar amb mi, de la mateixa manera que jo em dirigiré a vosaltres i demanaré la vostra opinió.

En tercer lloc us vull fer palès que segueixo preocupat pel sentit de la meva vida, de la vida en general, de la meva tasca com a professor, de la relació amb el meu entorn immediat, i, de la meva relació amb vosaltres, com no podia ser d’una altra manera. Però sembla que cada vegada ho tinc més clar: es tracta, i això us ho aconsello, si em permeteu algun consell, intentar ser feliç amb un mateix i també intentar fer feliç els qui t’envolten, la resta de la societat en la mesura del possible. Es tractaria doncs de quelcom semblant a intentar fer possible un món millor, més just, més igualitari (reteniu aquest darrer adjectiu per més tard). I efectivament vosaltres sou d’aquests que es poden considerar a favor de construir un altre món, molt millor que l’actual. Només per això que els estudis i la vida mateixa ja valen la pena.

A continuació no faré una classe com les que us tinc acostumats però sí tinc la intenció de procurar explicar als vostres pares, avis, nuvis, amics, germans, fills i coneguts, el que heu après a la universitat i comentar breument per a què us pot servir.

Recordeu una vegada més que el que us ha de distingir de la resta dels humans és poder defensar amb criteri i valor els vostres conceptes i principis, per davant d’altres arguments poc elaborats, per exemple, en la barra d’un dels molts bars que predominen el nostre paisatge urbà. No oblideu mai que vosaltres sou universitaris i que s’ha invertit socialment en vosaltres per poder donar petites lliçons, sempre humils, a aquells que no saben, els que repeteixen, els que desconeixen, i els arrogants.

Seguim en la lluita universal de la confrontació entre els que pensen a favor del bé comú, els que prioritzen la societat, en definitiva, i els que pensen només en l’interés parcial o particular, els egoistes, els curts de mires, els conservadors del seu no sé què.

Expliqueu que la predica de “llibertat, igualtat i fraternitat” amb la qual es va inaugurar la Revolució Francesa encara és vigent avui dia; tan sols hi canviaria el terme de “fraternitat” pel més actual de “solidaritat internacional”. La lluita per la Llibertat va ser l’inici de les onades de progrés que en els darrers dos segles i escaig ens han fet gaudir a gran part de la civilització mundial. Els serfs de la gleva i encara pitjor els esclaus van reclamar ser considerats com a ciutadans, així com les dones i els diferents per raons de religió, creences polítiques i ètnia van guanyar drets poc a poc fins als nostres dies, mai de forma definitiva però si sempre avançant aparentment.

Immediatament després de la Llibertat individual, però, es va retornar a l’esperit col.lectivista i comunitari que ens podia fer a tots molt més forts. Està comprovat empíricament que massa individualisme estropeja les persones humanes i és per això que cal pensar com a espècie unitària. Així doncs avui dia ens trobem contraposant constantment Llibertat versus Igualtat. La Llibertat hi és constitucionalment, però la Igualtat sembla una quimera. Podem afirmar doncs que “tots som lliures però no som lliures de la mateixa manera”. Nosaltres, els treballadors socials, hauríem de ser dels que estem més a favor de la Igualtat pel llarg camí que encara li queda per recórrer i arribar al seu punt òptim. Penseu en les tres quartes parts del món que no té les nostres possibilitats, penseu en l’expressió de moda “aconseguir la igualtat d’oportunitats”, que ja resulta quelcom prou difícil.

Han lluitat els nostres avis, han lluitat els nostres pares i ens tocarà lluitar a nosaltres com a treballadors socials. Actualment estem immersos en una disjuntiva clara entre la reformulació del model d’Estat de Benestar assolit després de la Segona Guerra Munidal a Europa, i després del franquisme a Espanya, i el saboteig del mateix a càrrec de la tendència hegemònica del conservadurisme decimonònic que s’anomena neoliberalisme. Hem de tenir clar doncs que resistim o ens rendeixen. Tenim arguments suficients per seguir preocupant-nos per les persones més dèbils i més necessitades, ja siguin classes socials, països empobrits o individus caiguts en desgràcia. L’humà ens dol i no en podem ser immunes.

Malgrat les notícies colpidores de crisi econòmica internacional, que a la vegada s’aprofiten per intentar desmuntar el sistema públic que és atacat per considerar-se excessivament car, sempre ens quedarà algun raig d’esperança. Analitzem per un moment la complexitat que provoca el fet de què als Estats Units el nou President Obama per fi aprovi una reforma sanitària que no havien pogut en Roosvelt amb el New Deal i la Hillary Clinton com a Secretària d’Estat, i al mateix temps la Unió Europea aplaudeix les retallades anunciades pels governs dels seus Estats-membres.

Hem de pensar segurament que no som en un pou sense fons sinó que estem enmig d’un túnel al final del qual es pot veure la llum. Ahir mateix va crear-se una notícia que ens dóna horitzons positius i constructius cap els que caminar: en una d’aquestes coses bones que encara passen en aquest país (i ara no és hora de preguntar-se a quin país em refereixo) el Premi Príncep d’Astúries a les Humanitats i la Comunicació ha estat donat i compartit a dues eminències científiques socials com són en Alain Touraine i en Zygmunt Baumann. Tots dos tenen moltes coses en comú: els dos van néixer el 1925, pel qual han viscut el final de la Primera Guerra Mundial, el període d’entreguerres, la pujada del nazisme al poder, la Segona Guerra Mundial, la Guerra Freda, el comunisme, la Caiguda del Mur de Berlin i les independències del Tercer Món, fins arribar a la nova Era de la Globalització. Touraine és francès però estima i ha escrit molt i molt bé sobre Amèrica Llatina; Baumann és jueu, polonès d’origen, nacionalitzat britànic, com en Joseph Conrad o en Riszard Kapucinsky. L’un ha estudiat el fenomen de la “societat postmoderna” i el segon ha introduït el concepte de “modernitat líquida”, per acusar en ambdós casos un tipus de dominació capitalista que arracona i elimina la diversitat, la pluralitat i les alternatives. Així que aquests premis i aquests intel.lectuals són la millor motivació per seguir la cursa. Més en saber que s’han imposat a la candidatura materialista del japonès inventor de la màquina de videojoc més venuda.

Citant als grans, hi ha l’etern Bertold Brecht que diu que hi ha persones que fan coses interessants, hi ha persones que guanyen batalles i hi ha d’altres que no descansen mai en el seu compromís pel qual són imprescindibles. D’entre aquestes persones imprescindibles vull pensar que hi són els Treballadors Socials, més sabent que hi ha qui us té situats en el seu punt de mira per fer-vos desaparèixer. Així doncs: tingueu confiança en vosaltres i en la vostra feina, perquè nosaltres, la majoria de la societat, la tenim en les vostres persones. Sigueu justos i equànims en la bona feina. Moltes felicitats!

(Divendres 28 de Maig de 2010)

VA DE FIRES

Què han de fer les Fires amb la crisi?

Fins ara aquest espai de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC) dins de la seva publicació 'Va de Fires' ha estat un espai bàsicament d'informació. Ha arribat el moment de què la gent de les fires també opini.

La situació econòmica és complicada des de fa temps i no podem amargar el cap sota l'ala. Què han de fer les fires amb la crisi? Això és el que hem preguntat a alguns socis de la FEFI.

Aquí teniu les opinions de gent molt de fires, gent que treballa cada dia en el tema firal i que el viu intensament. Són una bona mostra de la gent que fa possible, que malgrat la mateixa crisi, Catalunya continuï sent un país de fires.

Oliver Klein, Regidor de Promoció de Ciutat i Relacions Cíviques de l'Ajuntament de Cambrils: "Les Fires han de continuar com sempre, representant el motor dinamitzador de la iniciativa pública i la iniciativa ciutadana i trobant-se en el punt de l'organització d'un espai comú en què coincideixin oferta i demanda. En aquests temps de crisi econòmica internacional cal entendre millor que mai que el context de la situació comercial ha anat evolucionant molt en els darrers anys: si en un principi el producte havia estat l'eix de cada fira i es podia vendre fàcilment, actualment, per mantenir aquesta condició, caldrà una major orientació a la venda tot fomentant l'aparició de nous formats i nous canals per fer arribar el producte al client. Així doncs, podríem dir que el client ha guanyat un pes específic que bans no es tenia prou en compte i pot arribar a esdevenir l'eix principal del negoci mateix. En aquest sentit, i per fer-ho possible, haurem d'apostar per tres factors dependents: el producte, la comunicació i el client".

(Juny 2010)

RÀDIO MARICEL DE SITGES

L’hora d’Europa

El programa sobre temes europeus, amb la col.laboració de Joaquim Millán d’Eurolocal, conversa avui amb Oliver Klein, Professor de Relacions Internacionals de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, i amb Gemma Garcia, responsable de sensibilització de l’Oficina de Cooperació Europea de la Diputació de Barcelona.

(9 de Juny de 2010)

DRET AMBIENTAL

Set consideracions per feer més creible la defensa local del Medi Ambient a l'Estat Espanyol

1) El problema fonamental de la protecció constitucional de l’ampli medi ambient és sobretot donat pel gran abast del mateix. Si en algun moment es va voler convertir aquesta protecció del medi ambient en una part intrínseca dels pilars fonamentals del sistema polític i constitucional de les societats avançades europees, fins a dia d’avui cal remarcar que els ritmes d’aplicació són diferents i diversos segons la latitud geogràfica de què parlem;

2) Malgrat el dit per començar, cal confirmar l’orientació alemanya (Sozial Staat) de la part social que apareix amb força en la Constitució Espanyola de 1978; és dins d’aquesta voluntat social-ambiental que ajuda a fonamentar un Estat del Benestar que es construeix a la península ibèrica gairebé amb quaranta anys de retard en relació a la resta de la part occidental del continent europeu, que s’accepta la nostra preocupació pel medi ambient;

3) Només després de l’entrada de l’Estat Espanyol a la Unió Europea i a partir de 1986, més concretament, amb l’entrada en vigor de l’adhesió, el Dret Comunitari Ambiental Europeu fins a la data desenvolupat, i a través de la pressió de la major tradició en aquest àmbit protectora dels països centreeuropeus i nòrdics, es transformarà en l’autèntic motor per al desenvolupament d’un marc jurídic espanyol ambiental;

4) Aquesta preocupació ambiental espanyola evidentment, en l’actualitat, amb la perspectiva de més de vint anys d’integració europea, té una problemàtica essencial en el marc de l’aplicabilitat de mesures que s’han vist transposades amb escassetat de recursos i gairebé sense temps de pair-les en si mateixes, ni per part del legislador més local, ni per part dels polítics casuals, ni per part de la ciutadania objectiu en general;

5) Una altra problemàtica de l’aplicabilitat de la legislació ambiental en el cas espanyol ve determinada per la distribució de competències realitzada a través dels articles 148 i 149 de la CE, entre Comunitats Autonòmiques i Estat; ens trobem amb casos com el de la contaminació lumínica en el qual la CCAA catalana disposa normes abans que l’estatal; o de la mateixa manera podem esmentar el cas de la contaminació lumínica, on fins i tot havent-hi legislació catalana no existeix encara normativa estatal;

6) Definitivament i amb la perspectiva que ens ofereix el temps, podem observar com la maduresa alemanya en el tracte de respecte al medi ambient fa que hi hagi una incorporació europea de la seva influència que té una doble incidència sobre el legislador espanyol: la inspiració de la Constitució del 78 en la Llei Fonamental de Bonn, i la incorporació paulatina dels nostres legisladors a l’acquis comunitari;

7) Si sobretot ens hem centrat en la incorporació espanyola de l’objectiu de protecció del medi ambient, en la història particular de l’article 20a alemany també s’ha de destacar el que resultaria igualment vàlid per la resta d’articles principals de les constitucions europees comparades: la declaració d’intencions resulta ser un punt de partida que resulta més o menys transcendent segons qui governi el timó comunitari o els designis de cada Estat Membre, amb èpoques de més efervescència i d’altres d’endormiscament.

(Maig 2008)

LA FIRA DE CAMBRILS A L'ABC

Visita de Carod-Rovira a la Fira de Cambrils

El vicepresidente del gobierno de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, ha visitado hoy la 53 edición de la feria multisectorial de su localidad natal, Cambrils, donde ha afirmado que las ferias como esta son "una salida a la crisis".

Carod ha llegado a Cambrils acompañado por el delegado de la Generalitat en el Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, y se han reunido con el alcalde de la localidad, Robert Benaiges, y con el concejal de Promoción de Ciudad y Relaciones Cívicas, Oliver Klein Bosquet.

Junto a los directores territoriales de Interior, Hortènsia Grau; Innovación, Universidades y Empresa, Àngel Xifré; Agricultura, Alimentación y Acción Rural, Xavier Vicens; y Cultura y Medios de Comunicación, Adam Manyé, se ha desplazado hasta el recinto ferial.

Carod ha visitado los 36.000 metros cuadrados que ocupa esta feria multisectorial, con 138 expositores -45 de ellos en el pabellón cubierto- y ha inaugurado luego la feria en el Parc del Pinaret, aunque la apertura propiamente dicha tuvo lugar el pasado domingo, 30 de mayo, con el pregón del alcalde de Lleida, Àngel Ros, habitual veraneante en esta población de la Costa Dorada.

En su parlamento, Carod ha dicho que se vislumbra "la salida del túnel" de la crisis con ejemplos como esta feria de Cambrils, un paradigma de "vitalidad" y un remedo de las ferias de este tipo creadas en Alemania en 1240.

A su juicio, esta feria, que continúa tras 53 años es un "referente" y un polo de atracción, así como un ejemplo para las 436 ferias que se celebran en Cataluña, de las que 39 son internacionales, y un cuarto de ellas multisectoriales.

Asimismo, y en declaraciones previas a los medios, Carod ha expresado su satisfacción porque Reus haya sido elegida sede del Consejo Internacional de los Frutos Secos, pues "es muy importante que Cataluña vaya siendo progresivamente sede de organizaciones internacionales".

Por último, Carod ha asegurado que "en las próximas semanas" se decidirá qué ciudad acogerá los estudios de INEFC en Tarragona, candidatura a la que opta Cambrils -junto a Amposta, L'Hospitalet de l'Infant, Salou, L'Ametlla de Mar, Valls y Tarragona- y que, según Carod, ha presentado un proyecto "sólido".

Según fuentes municipales, se esperan entre 30.000 y 40.000 visitantes a la feria, que contará esta noche con un concierto de Loquillo y que este año ha ampliado el Mercado Medieval y la zona de atracciones, y que ofrece propuestas diversas, desde libros hasta teatro, pasando por la gastronomía, los servicios, la automoción, la maquinaria agrícola, la jardinería o los fuegos artificiales.

(4 de Junio de 2010)

DESDE EL FARO DE SALOU

Blog del meu amic Benito Paredes

Hace tres meses me llamó Ferrán Sales: Ferrán y yo no nos conocimos en Argel hace años y esa fue una forma peculiar de iniciar una amistad que me enorgullece especialmente.

El pasado mes de Octubre había participado en una charla-coloquio sobre la inmigración marroquí, país que conoce profundamente y desde el interior. Tuvimos ocasión de charlar de Salou, pasear brevemente por sus calles, y hubo algo que le llamó la atención y que comentamos.. el colorido de sus calles, la variedad de origenes y razas, pero que sin embargo, ninguna de ellas parecía forastera en Salou.

Debo aclarar que no era temporada turística ni paseabamos por zonas de turismo.

Todas esas gentes de decenas de origen, distintas en la piel, en el idioma, en la religión, les unía ser ciudadanos de Salou sin mayor distinción.

Especialmente le sorprendió que el diez por ciento de los ciudadanos de Salou fueran de nacionalidad u origen senegalés. Habia descubierto el Dakar español.

Ese era el motivo de la llamada. Ferrán tiene una alumna aventajada, Claúdia Prat, que viene de realizar un documental junto a Verónica Frenzel y Leonor Jiménez. Durante varios días habían convivido en un campamento de senegaleses en Huelva. Compartieron su lucha por encontrar un porvenir que no hallaron en África, sus dificultades por la falta de trabajo, de papeles, de futuro predecible. ¿Crisis? ¿Qué crisis? La crisis no está aquí, la crisis está en el Sur, en África, allí siempre ha habido crisis.

Ese documental se tenía que ver en Salou, el Dakar español. Lo tenian que ver los senegaleses, saber que sabemos lo díficil que fué para ellos llegar hasta aquí. Que ahora comparten nuestra crisis y nosostros con ellos, estamos juntos para salir de la crisis hacia un futuro más prometedor.

Rápidamente encontré el apoyo de Toni Brull, 1er. secretario de la Agrupación Socialista de Salou (psc) y nos pusimos a la labor. Cambrils, su regidor Oliver Klein, se unió a la iniciativa incluyendo el documental en la Jornadas Interculturales que este año dedicaba a África; Joan Ruiz, diputado en el Congreso, no dudó en ofrecer su participación.

Me puse en marcha para organizar un Debate junto a las asociaciones de senegaleses que hay en Salou. La proyección del documental abriría un debate, y deseaba un debate vivo, donde todos respondieran, y que nadie tuviese la escapatoria de largar un discurso "políticamente correcto", ni traído de casa en un papel.

El debate se celebró el pasado 8 de mayo en la Sala Costa Dorada del Auditorio Municipal.

La Asociación Cultural Senegalesa para la Integración es una de estas Asociaciones; tiene un objetivo muy claro, ser salouenses activos en la participación ciudadana sin olvidar lo que dejaron atrás y a quién quedaron allí. Mensualmente sus miembros, los que pueden en los tiempos que corren dedican parte de sus salarios, los que los tienen, en enviarlo a Backé, su ciudad de origen. Con Demba Couta sé que he ganado algo más que un amigo.

La Asociación Colectivo Senegales de Salou, es la más antigua y más numerosa asociación de ciudadanos de Salou de origen senegalés y reúne a la casi totalidad de esos ciudadanos; su participación en la vida social de Salou enriquece a nuestra ciudad social y culturalmente. Ayer mismo organizaron una exhibición de lucha tradicional senegalesa en la playa de Salou donde todos nos mezclamos compartiendo alegria y deportividad. Hoy nuevamente se celebra una exhibición, esta vez de música, que seguro tendrá igual éxito.

Moustapha Ndiaye, preside la Asociación de Amistad Catalunya-Senegal de Salou, su proyecto, que hago mío en todo cuanto pueda ayudar es organizar una Caravana Solidaria hasta Dakar, para llevar cuanto podamos recoger (para colaborar, no dudeis en pedirme su contacto), y su sueño poder llevar una ambulancia ya que su pueblo St. Louis la necesita muy, muy urgentemente.

Dicho todo esto, ¿qué más podría añadir?, lo importante fue unir todas estas voces, que se escucharan.

Joan Ruiz sí destacó algo que dice mucho de la voluntad de convivir, de integrarse y de ser unos ciudadanos más. Todos coincidieron en desear votar, en desear participar en las decisiones que nos conciernen a todos. Sé que se está en ello. Sé que lo merecen, su voz y su participación merece tenerse en cuenta y sé que lo conseguiran, al menos en la politica más cercana, la municipal.

(Domingo 30 de mayo de 2010)

SISÈ FÒRUM D'EMPRESARIS DE PIMEC AL BAIX CAMP

“El turisme com a referent empresarial”

La presidenta de l'Associació Hotelera, M. Eugènia Arbó, participa aquest divendres, dia 28 de maig, a la taula rodona 'El turisme com a motor econòmic de la Costa Daurada', un acte que s'inclou dins del sisè Fòrum d'Empresaris que se celebra a Cambrils i que tracta sobre 'El turisme com a referent empresarial'.

L'esdeveniment és organitzat per PIMEC Baix Camp, patronal de la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya i tindrà lloc a l'hotel Port Eugeni de Cambrils. A l'acte, hi assistirà el director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Joan Carles Vilalta, a més d'altres personalitats destacades en aquesta matèria.

Cal dir que la temàtica d'aquest sisè Fòrum d'Empresaris girarà al voltant de la situació actual del sector turístic català i dels seus reptes de futur. On som i cap a on hem d'anar, en un sector que des de sempre ha tingut un paper molt rellevant per a l'economia del nostre país, i que ha de continuar lluitant per superar la situació de crisi actual i, sobretot, per mantenir la seva competitivitat en un mercat global cada vegada més desafiador.

Els empresaris del sector turístic es troben ara amb que han de fer front a temes com la pujada de l'IVA o les noves normatives que s'estan tramitant, entre altres, la nova regulació d'allotjaments turístics. Tot això coincidint amb la posada en funcionament de l'Agència Catalana de Turisme.

El calendari de la jornada és el següent:

-A dos quarts de 10 del matí, recepció dels assistents i lliurament de la documentació.

-A tres quarts de 10, presentació de la jornada, a càrrec de Xavier Colom, president de PIMEC Baix Camp.

-A les 10, inauguració a càrrec de l'alcalde de Cambrils, Robert Benaiges.

-A un quart d'11, Gestió del turisme en temps de crisi, a càrrec de Raimon Martínez Fraile, delegat de la cadena AC HOTELES a Catalunya, secretari general de Turisme del MITYC, Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç (2004-2006).

-A les 11, pausa cafè.

-A les dos quarts de 12, Taula rodona: 'El turisme com a motor econòmic de la Costa Daurada'. Modera Oliver Klein Bosquet, regidor de Promoció de la ciutat de l'Ajuntament de Cambrils.

En aquesta taula rodona hi participaran, a més de la presidenta dels hotelers, M. Eugènia Arbó; Octavi Bono, gerent del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona; Joan Pedrell, titular del restaurant Casa Gatell; Berta Cabré, presidenta de l'Associació de Càmpings Costa Daurada i Terres de l'Ebre; i Isabel Vilà, membre de la Junta Directiva de l'Associació de Petits Hotels i Cases Rurals del Priorat.

-A la 1 del migdia, Vicent Pallarès, director de l'Aeroport de Reus, parlarà de la importància de les infrastructures per al desenvolupament turístic.

-A tres quarts de 2 del migdia arribarà la cloenda, amb el director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Joan Carles Vilalta, i Antoni Cañete, secretari general de PIMEC.

En finalitzar el dinar a l'hotel Port Eugeni es realitzarà una visita guiada a la Fira Marítima de la Costa Daurada al Port de Cambrils.

(Cambrils, 28 de maig de 2010)